Sedueix en català
Mester d'amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor
perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat Papasseit
Mira aquest bany tot enrajolat de verd.
La banyera és grossa i ampla. Penso amb
els nostres jocs sota l'aigua... M'agrada
tant raspallar-te l'esquena mullada!
Thomas, no sé si podré aguantar tants
dies sense tu.
Un petó llarg, llarg on més t'agradi.
Epitel·lis tendríssims
La banyera és grossa i ampla. Penso amb
els nostres jocs sota l'aigua... M'agrada
tant raspallar-te l'esquena mullada!
Thomas, no sé si podré aguantar tants
dies sense tu.
Un petó llarg, llarg on més t'agradi.
Epitel·lis tendríssims
Carme Riera
Estima en català
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos abraven en llur glòria.
Criatura dolcíssima.
Estima en català
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos abraven en llur glòria.
Criatura dolcíssima.
Joan Fuster
Mossega en català
Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.
Ara et diria
que et vull molt més.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.
Sí
Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.
Ara et diria
que et vull molt més.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.
Sí
Vicent Andrés Estellés
Peca en català
El campaner, al mig de tanta
complicitat, es refregava pel banc, patint
i sospirant. No podia més i es redreçà.
Fineta també, i tots dos s'aproparen. Ella
enfront d'ell, arquejà el seu cos, enlairà
els braços i els retorçà en un estirament
de mandra lasciva.
-"Em vols, Josafat?"
Recordava la nit roent, la nit folla,
la nit satànica. On havia arribat! Era tan
gran el baf d'impuresa.
Al matí, quan els ministres de l'altar
celebraven les misses en llur capella,
pareixien inquiets, com si pressentissin
volves de pecat surant per l'aire
El campaner, al mig de tanta
complicitat, es refregava pel banc, patint
i sospirant. No podia més i es redreçà.
Fineta també, i tots dos s'aproparen. Ella
enfront d'ell, arquejà el seu cos, enlairà
els braços i els retorçà en un estirament
de mandra lasciva.
-"Em vols, Josafat?"
Recordava la nit roent, la nit folla,
la nit satànica. On havia arribat! Era tan
gran el baf d'impuresa.
Al matí, quan els ministres de l'altar
celebraven les misses en llur capella,
pareixien inquiets, com si pressentissin
volves de pecat surant per l'aire
Josafat. (Fragment)
Prudenci Bertrana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada