dilluns, d’abril 23, 2007

Manifestació pel territori a Alacant

UP també va participar a la manifestació convocada pel Compromís del Territori. Més de 72 col·lectius sortirem al carrer per demanar Prou especulació! Prou Corrupció! Moratòria urbanística ja!



Podreu veure totes les fotos fetes aquí.

La notícia recollida pel Diario Información aquí.

I el manifest llegit al final de la manifestació:

MANIFEST

Quan els ciutadans que poblen un país, amb total independència de sigles i tendències prenen la decisió d'unir-se en un front comú per a defensar-lo, alguna cosa molt greu deu passar. I en el País Valencià està passant. D'un extrem a l'altre del seu territori.I el més sagnant, el més dolorós, és que les causes d'eixa gravetat extrema que està posant tota la nostra terra i tot el nostre mar en situació quasi terminal no són, en la seua majoria, imputables a enemics forans: provenen de dins. Són fruit dels interessos privats, de la falta de consciència social i de la irresponsabilitat d'un grapat de persones, probablement comparables als antics senyors feudals que es consideraven a si mateixos amb tots els drets, inclòs el de cuixa, sobre gents i hisendes. I els exercien amb total impunitat, sense importar-los en absolut les destrosses que la seua actitud poguera provocar. I això és el que està passant, ara mateix, al País Valencià. D'un extrem a l'altre del seu territori.

Quan la veu dels ciutadans disconformes amb una realitat destructiva és sistemàticament desoïda i ningunejada, alguna cosa està fallant.

Quan les agressions al medi ambient es multipliquen fins a l'infinit sense que cap poder els pose fre, alguna cosa està fallant.

Quan els promotors immobiliaris condicionen i dirigeixen, sense la menor dissimulació, les decisions dels polítics, alguna cosa està fallant.

Quan l'especulació salvatge pren carta de naturalesa fins a l'últim racó del País Valencià i, l'un darrere de l'altre, s’arrasen paisatges irrecuperables, espais protegits, parcs naturals i reserves ecològiques, alguna cosa està fallant.

Quan els plans urbanístics es tracen de manera absurda, sense cap lògica ni trellat, i sabent que la seua realització ocasionarà gravíssims problemes, per exemple d'abastiment d'aigua, alguna cosa està fallant.

Quan un País que sempre s’ha refermat en l’agricultura i en la indústria tira per la borda els seus valors, les seues tradicions, els seus hàbits i fins el seu caràcter, i concentra totes les seues expectatives de progrés en un turisme que evidentment ha tocat sostre perquè, fart de ciment, comença a decréixer per a anar-se'n altres espais més nets, més respectuosos amb el medi ambient i menys superpoblats, alguna cosa està fallant.

Quan la sobreexplotació absurda d'un territori, promoguda només per l'afany d'acumular milions a costa del que siga, el deixa cada dia més erm i espletat sense que cap autoritat ho impedisca, alguna cosa està fallant.

Quan els diners públics s'inverteixen sense pudor ni prudència en macroprojectes horteres i ruïnosos que només enriqueixen a uns quants especuladors, quasi sempre els mateixos, deixant les arques del poble entrampades per a decennis, alguna cosa està fallant.

Quan la salut i el benestar dels ciutadans importa molt menys que l’enriquiment privat, i s'abonen des de l'Administració actuacions agressives, malgastant els recursos propis fins a esgotar-los, alguna cosa està fallant.

Quan es pretén, amb discursos maniqueus que deformen la veritat, que els escassos xicotets agricultors que encara sobreviuen de pur milacre, depenguen exclusivament de l'aigua que vinga de fora, mentres ací ni es vigilen, ni es perseguixen, ni es castiguen els mals usos i el balafiament que els milionaris que presumeixen d'agricultors fan amb la nostra, alguna cosa està fallant.

Quan es permet que transformen, irreparablement, la bellesa i la grandesa que sempre van caracteritzar el País Valencià en un immens circ de les vanitats, un parc d'atraccions ignorant i un mas de senyorets, alguna cosa està fallant.

Fallen moltes coses, massa, de cap a cap del nostre territori. I quan una cosa falla, cal canviar-la. Cal canviar actituds, models, plans i actuacions. I cal canviar les lleis perquè puguen emparar, protegir, impulsar i garantir eixe canvi.

Perquè, per a la nostra desgràcia, el patrimoni que vam heretar i hem permés que ens destruïsquen, ja no el podrem recuperar mai. Però, si ens quedem plegats de braços, el poquet que encara conservem acabarem perdent-ho per a sempre, i abans del que pensem. I llavors només ens quedarà un opció: plorar.

És per això que avui, els ciutadans de tot el País ens estem manifestant a València, a Castelló i a Alacant, per a expressar col·lectivament, una vegada més, la nostra disconformitat amb aquesta degradació de la terra i de la democràcia, i la nostra exigència a aquells que des del poder tindran dins de poc la capacitat per a fer-ho, que des del primer moment dónen els passos necessaris per aturar aquesta destrucció planificada, i encetar un periode de reflexió, indispensable per a elaborar amb el màxim consens social, les noves lleis i els nous models que garantesquen que la democràcia siga un instrument de la ciutadania i no una excusa per corrompre i especular, i que aquesta terra continue essent terra, que aquesta terra continue essent la nostra terra.